Sobre l’esperança trobem relats filosòfics que aporten una visió pessimista, com el cas de l’autora jueva Hannah Arendt o que tot el contrari, ofereixen una visió positiva com en Viktor Frankl, també jueu. Tots dos expliquen les seves experiències en els camps de concentració i malgrat les seves diferències sobre aquest constructe, cap dels dos es va deixar vèncer.

L’esperança té a veure amb esperar que les coses canviïn, que els nostres éssers estimats estiguin sans, què aquest any sigui millor que l’anterior, en definitiva de ser feliços.

L’inconvenient de l’esperança és que pot ser fràgil i és necessària fer-li manteniment i segons quines temporades diàriament.

Per a una persona ansiosa, el pensament catastròfic és més fiable i com a mínim arriba una agradable sorpresa quan s’equivoca. Què passa si el que desitjo no es fa realitat? Clar, és molt més segur mantenir una perspectiva negativa i vestir-se amb una armadura protectora. Si anticipo què sortirà malament, ho veuré venir. Si ho veig venir, no em faré mal.

Però tancar-nos a la possibilitat que les coses millorin no ens protegeix de fer-nos mal. Malauradament, només assegura que res canviarà.

Com tenim esperança en un món en conflicte?, com es reconstrueix confiança després d’una traïció?, d’un acomiadament?

Per a qui sofreix ansietat la fugida constant del malestar augmenta l’ansietat. El revers esperançador és que la persona que afronta les seves pors i s’exposa progressivament, té moltes possibilitats de millorar. Evitar consisteix a quedar-se a casa esperant que l’ansietat cessi, espontàniament o no afrontar una conversa difícil o rebutjar conferències per la por a parlar en públic.

L’esperança neix de la confiança en un/a mateixa. La confiança i l’esperança requereixen acció (afrontar), un petit pas darrer un altre, sense cap garantia que obtinguem el resultat desitjat. Però amb el resultat segur de construir una personalitat ferma i flexible, cada cop més preparada per les adversitats.

Hem de tenir en compte que l’esperança i la confiança no són lògiques, formen part del terreny de la fe (en les teves capacitats i recursos). Més difícil però més importants.

Quan t’envaeixi l’ansietat, retorna a l’esperança i la confiança, des de l’acció, des de l’assaig-error, millor acompanyat d’ajuda professional, demostrant-te a tu mateix/a que pas a pas és possible.

Moltes gràcies i fins a la pròxima!

Com pots contactar amb mi?

☎️ 629 918 379
📩 noemifc@psicologiacoaching.life