Segons les dades d’una enquesta elaborada per NetQuest per a InfoJobs, el 74% de la població activa d’entre 16 i 24 anys afirma haver triat la seva formació pensant en la seva vocació. Aquesta xifra és superior a la mitjana general que se situa en el 63%. I baixa, al 53% en els que tenen entre 45 i 49 anys.

No obstant, ens hem de sentir angoixats per què formem part del 47% de la població que no hem trobat la “vocació de la nostra vida”? Tot depèn del grau d’importància que tingui per tu la vocació.

La vocació no és única, ni inamovible, ni ha de venir associada a un èxit professional aclaparador. Ni tampoc té per què ser una resposta que et ve just abans de matricular-te a la universitat. I m’atreviria a dir que tampoc estem obligats a treballar de la nostra vocació per ser feliços o exitosos.

Igualment, tinguem l’edat que tinguem, som a temps d’iniciar el camí de cerca de la nostra vocació, un recorregut que en l’adultesa ens podrem aprofitar de l’experiència i el coneixement adquirit amb els anys.

Si per tu és important, tenir la vocació o passió descoberta, per portar-la a la pràctica dins o fora de l’àmbit laboral, pots fer-te aquestes preguntes què et facilitaran trobar la resposta a quina és la teva vocació:

Quins són els teus valors? Llista’ls, posa’ls-hi ordre d’importància.

Quines són les meves aptituds? Comença la llista per aquelles en les quals et sentis més orgullós.

Quin tipus de feina t’imagines de fer, encara que fos sense cobrar? Contesta-la sense els filtres de “què esperen de mi”, ni de les despeses diàries o deutes.

Com a resultat, pensa quin punt en comú tenen les teves respostes? En quin tipus de feina o activitat d’oci es poden materialitzar?

Concluint, la vocació és una crida única i intransferible. Concentra’t en tu i en el què vols.

Gràcies i fins a la pròxima.