Desitjada o no la jubilació és l’inici d’un nou moment personal, ple d’incògnites, esperances i projeccions.  On la gestió de les emocions ens ocuparà bona part d’aquest procés

La presa de decisions en la jubilació, ens pot portar a un camí de desenvolupament personal i de satisfacció que ens endinsarà a una la felicitat individual més sòlida i que a més ens donarà l’oportunitat de ser un exemple i un recolzament valuós en el nostre entorn més immediat.

Quan treballem quasi no ens fa falta preguntar-nos quins són els nostres objectius, el dia a dia ens hi porta cap a ells, no creiu? Però quan arriva el moment de descansar, ens podem trobar amb un buit existencial. Com podem evitar caure en aquest buit molt abans de jubiliar-nos?

Promovent un bon coneixement d’un mateix i de les nostres emocions.

Aprenent a viure aquest nou tram com una oportunitat.

Ocupant-nos: realitzant activitats que ens satisifacin personalment, més enllà del treball i de l`edat.

Recuparant lligams o generant-ne de nous.

Seguint una rutina positva, permentent-nos, és clar, l’imprevist i la sorpresa en el dia a dia

Aquest camí, però no està escrit i ni té per què ser fàcil, fins i tot hi poden aparèixer pedres en forma de tristesa o roques en forma de depressió, ansietat, pèrdua del sentit de la missió d’un, frustració,… quan detectem aquests símptomes és un bon moment per demanar recolzament un psicòleg coach o participar en un grup d’ajuda mutua que l’acompanyarà a liderar el seu procés cap una jubilació satisfactòria.

En fi, la jubilació pot ser una maravellosa oportunitat per ser nosaltres mateixos lluny del corsé de la feina i lliberarts de les responsabilitats familiars, depén de nosaltres. Us hi apunteu?